OPINIÓ

Diario de un skin

Fa uns mesos vaig decidir llegir-me el llibre de “Diario De Un Skin”, escrit pel periodista d’investigació, Antonio Salas. Aquest periodista ha desvelat des de dins els secrets d’algunes de les organitzacions criminals més perilloses. Per exemple, ha escrit un llibre relatant la seva experiència entrant a combatir al Daesh.

És un llibre que vaig voler llegir-me perquè m’interessava saber què va ser el moviment skinhead i com eren les persones que el conformaven. Els skinheads (caps rapats en català) eren una tribu urbana originada al Regne Unit cap a l’any 1969. Al principi els skinheads no eren racistes ni d’extrema dreta però més tard el moviment nacionalsocialista més radical es va voler apropiar d’aquesta cultura. Per tant hi havia diferents tipus d’skinheads.

Els més populars eren els nacionalsocialistes, els Redskins, els SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice) i els RASH (Red & Anarchist SkinHeads). Tots els tipus d’skinheads compartien una característica: la violència. Els neonazis sortien per les nits i buscaven a negres, gais o a comunistes/anarquistes per a fer-lis pallisses. D’altra banda, els d’extrema esquerra sortien a buscar a neonazis per a, com deien ells, “netejar el barri”.

Imatge icònica d’una àvia agredint a un skinhead

En l’actualitat aquest moviment no és tan popular com als anys 90 i ja queden pocs skinheads. És per això que m’interessava conéixe’ls i per tant vaig decidir llegir “Diario de un skin”. També m’interessava bastant saber com són els grups ultres de futbol. En el passat ‘hooligans’ com els Boixos Nois o Ultra Sur eren formats per una gran quantitat d’skins.

En conclusió, recomano molt “Diario de un skin” si estàs interessat en el moviment skinhead espanyol dels anys 2000.

Comentaris tancats.